Carme Vinyoles

Carme Vinyoles

Raça humana

Quan la política és el problema

Costa d’entendre -santa innocència, en els pròxims dies potser ho veurem clar- que la política posi pals a les rodes a la reforma laboral pactada amb els sindicats i la patronal, fins al punt de fer-la...

Raça humana

No poden entrar a la farmàcia

No és que no hi entrin perquè tinguin mandra o per conviccions anti o per desídia personal; és perquè no es poden permetre el luxe de pagar o copagar el que precisen per a la seva salut. Aquest fenomen...

Raça humana

Què passa amb la sanitat pública?

Està desapareixent la sanitat pública i la majoria de gent no se n’adona, comenta Roser Nualart a un lúcid article de Sílvia Massana al Facebook que ens hauria de fer pensar i reaccionar. Transcripció...

Raça humana

Tanta llum i tan poca llum

Tanta llum i tan poca llum! Primera part: Subestaciò elèctrica MAT, 400 kilovats, al polígon de can Pruna, al límit entre Riudareres, Sils i Mallorquines, 14.000 metres quadrats. Diuen els promotors...

Raça humana

Ni un pam més de ciment

La comissió catalana de l’Agenda Llatinoamericana ha atorgat el premi de Decreixement a SOS Costa Brava. Decreixement? Per què si la majoria dels gurus econòmics diuen que l’augment del PIB és...

Raça humana

Excel·lentíssim senyor degà

Un bany de realitat per a l’excel·lentíssim degà del Col·legi de l’Advocacia de Madrid que no entén que s’hagi d’aplicar la perspectiva de gènere en la justícia perquè el feminisme i el...

Raça humana

Perquè la Flors descansi en pau

A la Flors li agradava Whitman, era afectuosa, de la broma i comprensiva, es posava en la pell dels més vulnerables i tenia caràcter per complir amb el seu compromís com a cooperant de Metges del Món...

Raça humana

Protegir allò que encara som

Abans que ens engresquem a comprar diademes, gorres i cascos per connectar el nostre cervell a internet, o abans que no ens lliurem alegrement a la implantació directa i invasiva d’informació a fi...

Raça humana

Amb un sensor implantat al cap

Com a persona viva i necessàriament imperfecte, amb tants errors com encerts que em fan apreciar el que sóc i el que m’identifica amb la resta d’éssers humans, estic un punt esgarrifada quan qualificats...