Cultura

Crítica

cinema

Un ‘voyeurisme’ interminable

En el moment de la seva ascensió a Hollywood, l’holandès Paul Verhoeven va dirigir una cèlebre pel·lícula, Instint bàsic, en què una presumpta assassina (Sharon Stone) té una refregada lèsbica en uns lavabos amb la consciència que el policia que la investiga (Michel Douglas) la mira, de manera que la incentiva l’atracció morbosa que sent per ella. Davant Benedetta, sobre una monja toscana del segle XVII que declarava ser l’encarnació de Jesús mentre mantenia una relació amorosa amb una altra monja, és possible tenir la sensació que Verhoeven continua filmant les escenes lèsbiques com si s’esdevinguessin per ser objecte d’una mirada masculina, que, a més, es pot complaure a veure com el sexe es practica amb un consolador que, tallat en una imatge de la Verge Maria, evidentment té una forma de penis.

Basat en una novel·la de Judith C.Brown, Sor Benedetta, entre sante et lesbiane, el film parteix dels actes del procés contra Benedetta Carlini, que, reclosa vocacionalment des dels nou anys al convent de la Mare de Déu de Pescia, afirmava ser objecte de fets miraculosos i tenir visions en què tant era maltractada per homes com posseïda per Jesús. Investigada per la jerarquia eclesiàstica en temps de la Contrareforma i també d’una pesta furibunda, va ser condemnada per la Inquisició, però el poble de Pescia va salvar-la del foc en considerar-la una santa. Una farsant? En tot cas, Paul Verhoeven la prefereix als seus inquisidors mentre que, fa la impressió, es refrega les mans amb un material d’aquesta mena. Amb Virginia Efira com a Benedetta, Verhoeven es lliura a la irreverència amb un humor maliciós i certa matusseria: subtil no ho és.

Benedetta
Director: Paul Verhoeven
França / Països Baixos, 2021


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.